El gravat

El segon gran mapa de Mallorca

La cartografia mallorquina anterior al segle XIX té tres fites, una per segle: el mapa de Joan Binimelis (cap a 1594), el de Vicenç Mut (1683) i, el tercer, el del canonge Antoni Despuig (1784–1785). L'Insula Maioricae de Mut és el segon d'aquesta sèrie: un mapa gravat en un sol full, molt més modest en format i aparell que el gran mapa enciclopèdic de Despuig, però una peça clau per entendre com es representava l'illa al segle XVII.

Qui era Vicenç Mut

Vicenç Mut i Armengol (Palma, 1614–1687) va ser una figura polièdrica del barroc mallorquí: enginyer militar —sergent major de la ciutat i responsable durant dècades de les fortificacions del regne, incloses les muralles de mar de Palma—, astrònom i matemàtic, doctor en dret i cronista general del Regne de Mallorca des del 1641. Com a historiador va continuar la Història General del Regne de Mallorca iniciada per Joan Dameto (tom II, 1650); com a home de ciència va publicar observacions de cometes i eclipsis —el De sole alfonsino restituto (1649) o el tractat sobre el cometa de 1664–1665— i un influent tractat d'Arquitectura militar (1664). Estava en contacte amb l'astrònom jesuïta Giovanni Battista Riccioli, que va incorporar les seves observacions a la seva obra i li va dedicar un cràter lunar, «Mutus». Aquest bagatge de mesura i observació és el que hi ha darrere del seu mapa de l'illa: per aixecar-lo va determinar ell mateix la latitud de Palma.

El full de 1683

A diferència de les quatre planxes del mapa de Despuig, el de Mut és una làmina única, sense el desplegament de vinyetes de viles ni el cens de població que caracteritzen l'obra de 1785. Sovint se'l considera el primer mapa imprès de Mallorca fet per un habitant de l'illa. Té una particularitat que desconcerta a primera vista: està orientat amb el sud-est a dalt, no amb el nord. El relleu es dibuixa amb siluetes de muntanya de perfil, la costa es reforça amb un ratllat vertical i al mar hi suren dues roses dels vents. La seva riquesa és sobretot toponímica i de perfil de costa: hi conviuen ciutats, viles parroquials, llogarets, castells i cases d'estudis amb els noms de caps, ports i illots de tot el litoral. És justament aquesta toponímia el que aquest projecte llegeix sobre el gravat i contrasta amb el Nomenclàtor —pots recórrer-la a la taula de topònims i veure com s'ha fet a El mètode.

La llegenda: Notarū Explicatio

Al mapa, la categoria de cada lloc no la diu el nom sinó el símbol amb què es dibuixa, i una llegenda en llatí —la Notarū Explicatio— n'explica les classes: bisbat (episcopatus), abadia (abbatia), vila parroquial (villa parochialis), llogaret (pagus), castell fortificat (castrum munitum), casa d'estudis (domus studiorum), torres de guaita i torres de senyals, més les dues civitates de l'illa, Mallorca (Palma) i Alcúdia. Aquestes classes són exactament el vocabulari de tipus amb què hem etiquetat cada topònim del projecte.

Un gravat a moltes mans

El mapa és una empresa col·lectiva. Mut en signa el dibuix («Vicentius Mut delineavit»), però el treball de gravat i acabat porta els noms de diversos artífexs mallorquins —Nicolau Rossinyol, Antoni Custurer, Pere Jeroni Armengol, Joan Ferragut, Antoni Busquets i Damià Caçà—, i la làmina es dedica al virrei Manuel de Sentmenat. El repartiment exacte de la feina entre aquestes mans no és del tot clar a les fonts, de manera que el prenem com una atribució conjunta.

La imatge que navegues

La imatge a alta resolució d'aquesta pàgina prové d'una reimpressió de 1946, estampada a Madrid a la Calcografia Nacional per Adolfo Rupérez per encàrrec de la Diputació de Balears. El gravat original és una obra rara i, com passa amb tanta cartografia antiga, ens arriba sovint a través de reedicions posteriors (se'n coneix també una reducció de Joan Umbert, 1886); es conserven exemplars a l'Institut Cartogràfic de Catalunya i a la Cartoteca de l'IGN. Sobre aquesta imatge mestra s'ha construït tot el procés de lectura, georeferenciació i identificació que documentem en aquest lloc.