El mètode

El mapa de Vicenç Mut amaga 137 topònims gravats en lletra diminuta, amb una ortografia mallorquina de fa tres segles i mig. Aquesta pàgina explica, pas a pas, com s'han localitzat, llegit, situat sobre el territori i identificat amb el seu nom actual. És un procediment reproduïble, pensat perquè qualsevol pugui entendre'l —i, si vol, repetir-lo.

Un sol full

A diferència del mapa del Cardenal Despuig (1785), gravat en quatre planxes, l'Insula Maioricae de Mut és una làmina única. Això simplifica tot el procés: no cal cosir quadrants ni arreglar el marge central buit d'un mapa de quatre fulls. Tot es treballa sobre una sola imatge (el màster d'alta resolució de 3840×2849 px) i un únic sistema de coordenades de píxel.

1. 1 Detecció de paraules (l'spotter)

   Un model de visió especialitzat en mapes històrics (mapKurator) recorre el gravat i en detecta cada caixa de paraula: on hi ha lletres, encara que no sàpiga què hi diu. Per a aquest projecte el detector s'ha portat a executar-se en local, sobre Apple Silicon (backend Metal / MPS) en comptes de requerir una targeta gràfica CUDA, de manera que tot el pas es fa en un Mac sense dependre del núvol.

2. 2 Lectura i agrupació (visió)

   El detector és molt bo trobant text, però fluix llegint-lo. Per això les caixes es passen a un agent de visió de Claude, que les agrupa en noms i els transcriu de manera diplomàtica —respectant la grafia original, amb la barra plana (macron) que marca les nasals abreujades: Cōsell (Consell), Sātañi (Santanyí). També assigna a cada topònim el seu tipus segons el símbol amb què es dibuixa al gravat, seguint les classes de la llegenda de Mut (vila parroquial, llogaret, castell, casa d'estudis, torre de guaita…).

3. 3 Punts de control (GCPs)

   Sobre el gravat es marquen a mà 19 punts de control: llocs identificables sense cap dubte (12 de l'interior, immutables, i 7 de la costa, de confiança menor perquè els ports s'han desplaçat amb el temps). A cada punt se li assignen les coordenades reals modernes preses del gazetteer oficial NGIB (Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears). Són l'àncora de tota la georeferenciació.

4. 4 Georeferenciació afí global

   Amb els punts de control (píxel ↔ coordenada real) s'ajusta una única transformació afí (polinomi de primer grau) global que converteix qualsevol píxel del gravat en longitud i latitud. El mapa de 1683 és antic i geomètricament irregular, de manera que un model senzill i robust captura la deformació general sense sobreajustar-se. La qualitat es mesura amb validació leave-one-out: es deixa cada punt de control fora de l'ajust i es prediu, i la desviació mediana resultant és d'aproximadament 1.972 m. És l'error típic esperable en situar un topònim sobre el territori.

5. 5 Identificació amb el nom actual (NGIB)

   Finalment, cada topònim es compara amb el gazetteer NGIB per trobar-hi el seu equivalent modern. La comparació de noms combina similitud difusa, un plec ortogràfic que apropa la grafia mallorquina del set-cents a l'actual i una passada fonètica; la distància geogràfica (que ara sí coneixem, gràcies a la georeferenciació) serveix per desfer empats entre homònims i per assenyalar identificacions sospitoses. D'aquesta manera, 136 dels 137 noms queden lligats a una forma oficial del Nomenclàtor.

La confiança de cada nom

Cada topònim porta una etiqueta de confiança que resumeix com de fiable és la seva identificació, de més a menys segura — ConfirmatProbableSuggeritPosicionalSense. Va des de Confirmat (nom gairebé cert) fins a Sense (no s'ha trobat equivalent al NGIB).

Les eines

mapKurator (detecció de text en mapes històrics, portat a Apple MPS) · Claude (lectura i agrupació per visió) · NGIB (coordenades i noms actuals) · Python científic (georeferenciació i aparellament) · Astro (aquest lloc web).